El barber de Sevilla (títol original en italià, Il barbiere di Siviglia) és una òpera bufa en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret en italià de Cesare Sterbini, basat en la comèdia del mateix nom (1775) de Pierre-Augustin de Beaumarchais. L’estrena, sota el títol Almaviva, o la precaució inútil, va tenir lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatre Argentina de Roma.

La trama relata les peripècies d’una parella d’enamorats integrada pel comte d’Almaviva i la jove Rosina. Bartolo, preceptor de la molta, també la pretén malgrat la diferència d’edat.

Per evitar-ho, la parella s’hi val de l’ajuda del barber Fígaro, qui mitjançant enrenous enganya Bartolo i aconsegueix unir en matrimoni els enamorats. A l’òpera destaquen tres àries: Llarg al factotum, Una voce poco fa i La calunnia.