Enric Morera i Viura té grans Obres conegudes com “les Cançons de Carrer”, “Muntanyes del Canigó”, “El testament d’Amèlia”, “Sota de l’om”, “l’Empordà”, “Les fulles seques” o “La Santa Espina”.

“Queixa i dansa” forma part, igual que “Melangia”, del repertori instrumental del compositor català Enric Morera. Tant “Melangia” com “Queixa i dansa” són obres menys conegudes que les anteriors citades.

Aquesta obra orquestral de corda consta de dues parts, sent la primera “molto andante e quasi adagio” una introducció expressiva que utilitza un gran cromatisme. La dansa ofereix contrast pel seu animat caràcter rítmic i les frases líriques de la seva part central.

Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – Barcelona, 1942). Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya. Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima. Estrenà Minuets, obres líriques de teatre, obres corals, sardanes, obres escèniques i obres simfòniques.

“Melangia” és una obra per orquestra de corda. Comença amb inestabilitat tonal, un cromatisme que ens acosta al “Tristà” Wagnerià. Una obra expressiva que en la secció central assoleix una greu intensitat, mitjançant el melancòlic tema líric que domina l’obra i ens condueix a la seva etèria coda.

El compositor J. Magrané diu  de Melangia en una entrevista que “és un exemple perfecte de la influència wagneriana en la música catalana”.