La composició d’ aquesta peça es creu que va poder desenvolupar-se des de 1799 fins a una data indeterminada però anterior a abril de 1800, data de l’ estrena. A diferència de moltes de les seves obres posteriors, no existeixen proves escrites de la gènesi de la Primera Simfonia, ja que no s’ ha conservat ni una partitura autògrafa completa ni esbossos. És probable que s’hagi perdut un quadern d’esbossos complet d’aquest període. Com sabem pels esbossos que es conserven, Beethoven ja havia treballat en una simfonia en do major a Viena entre 1795 i 1796. La simfonia està clarament en deute amb els seus predecessors, en particular amb el seu mestre Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart.

Els esbossos per al final es troben entre els exercicis que Beethoven va escriure mentre estudiava contrapunt amb Johann Georg Albrechtsberger a la primavera de 1797. No obstant això, presenta trets que la marquen de manera única com a obra de Beethoven, en particular l’ús freqüent de sforzandi, així com canvis sobtats en els centres tonals que van ser poc comuns en la forma simfònica tradicional (sobretot, en el tercer moviment), i l’ús prominent i independent d’instruments de vent.